1. |
Carta a l'exili
02:41
|
|||
Ara m'escrius molt més sovint
i sempre és trist el missatge;
sent allunyar-se aquells matins
que em duien les teues cartes.
Si vols escriure un cant d'ocell
entre les teues lletres,
a mi m'arriba un mocador
enllagrimat d'absències.
Ara m'escrius molt més sovint
i sempre és trist el missatge;
sent allunyar-se aquells matins
que em duien les teues cartes.
Anem a escriure't tot el món,
posarem flors al sobre:
un poc d'espígol, de fenoll,
tres margarides blanques.
Anem a escriure't tot el món,
posarem flors al sobre:
un poc d'espígol, de fenoll,
tres margarides blanques,
un glop de mar i un tros de cel,
un bellugar dels arbres,
una misèria, uns records;
tots els que tu deixares.
|
||||
2. |
Tarantel·la
03:15
|
|
||
3. |
El cavall blanc
05:12
|
|||
Lluent com l'estel del matí
avançava orgullós amb la sella d'or.
Algú, envejós, digué, en veure'l
marxar rere meu al combat:
¿Qui ha enramalat amb les Plèiades l'alba
i ha ensellat un llamp amb la mitja lluna?
|
||||
4. |
||||
EL JARDÍ
Dolç és el riu, com dolça la saliva
flairant dels llavis de l'amor. El zèfir
arrossega mandrós la humida coa.
Ràfegues de perfum
travessen el jardí
tot cobert de rosada.
Jo me l'enamore, aquest verger
on la margarida és el somrís,
la murta els rínxols i la viola la piga.
ELEGIA VALENCIANA
Amics, ¿què té el desert que s'ha amerat de perfum?
¿Què tenen els genets que els caps tomben com borratxos?
¿S'ha desfet l'almesc pel camí del zèfir
o és que algú ha dit el nom de València?
Amics, atureu-vos amb mi; parlar d'ella
em du la frescor de l'aigua a les entranyes ardents.
Atureu-vos de gust i assacieu-vos la set,
la pluja ha de vindre a regar la Russafa i el pont.
Cap terra no hi ha semblant, plena d'almesc i jardins;
els rierols, les ribes teixides d'or i argent
que són flors, tarsies del blanc camí de la nit.
Bella com allò millor d'una vida que fou dolça,
alegre com l'instant tendre de la joventut perduda.
Diuen: el paradís ens descrius. Jo els conteste:
«¿i com preteneu que siga l'altre paradís d'enllà?».
València és la maragda per on corre un riu de perles.
És la bellíssima dama que Déu féu jove i eterna.
València té els matins lluents, pel sol
que juga amb el mar i corre per l'Albufera.
Els vents harquen les estrelles amb llurs flors
i cap dimoni, per por, no s'acosta.
Tot i la separació que ens fa distants i tan lluny
València és la perla blanca que em du llum per allà on vaig.
¿Qui, amb tanta lluentor, s'assembla més a la lluna?
Quan pense en aquells llocs, sent perdut allò més dolç de la vida.
Amics, ella és la pàtria que estime, davant la qual sóc humil.
De tanta tristor no trobe qui la pena em distraga ni m'alegre.
Si pregunte als viatgers esperant notícies bones
ells me les donen roïnes; si els conté coses amables
que llavors hi vaig conèixer, ells em parlen d'un turment:
aquell rostre, el de l'amic perdut per sempre en la mort.
Les nits han tancat llurs plecs i m'han deixat impacient.
Que els núvols no retinguen planys, rec pel somriure de flors!
No invoque ara cap núvol per tal d'evitar-me llàgrimes.
Sentir-me lluny em sap greu, del seu costat lluny per sempre.
|
||||
5. |
Romanç de picat
03:26
|
|||
6. |
Madona Isabel
02:32
|
|||
7. |
Cant del vespre
04:29
|
|||
8. |
||||
9. |
Ball batut
03:11
|
Cànem Valencian Community, Spain
Grup fundat a Carcaixent a finals dels anys setanta per Carles Gil (Urbàlia Rurana), Toni Gonzàlez i Rafa Ferrer. Pocs anys després es va incorporar Toni Torregrossa (Urbàlia Rurana) i posteriorment Amadeu Vidal i Vicent Roig. Va enregistrar aquest únic disc (Di-fusió Mediterrània, 1987), que ha estat reeditat després per Picap (2009). ... more
Streaming and Download help
If you like Cànem, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp